2.3. Projecció

SKETCHS

En aquest apartat he fet diversos esbossos ràpids de paisatges urbans dibuixats del natural. L’objectiu no era fer un dibuix acabat sinó captar l’espai, la perspectiva i l’atmosfera del lloc.

Durant el procés m’he adonat que el més difícil és calcular les proporcions i les distàncies entre els elements. Sovint el que veig sembla canviar mentre dibuixo: les formes es mouen, s’ajunten o es separen, i costa mantenir les relacions espacials.

Aquests sketchs formen part d’un procés d’observació i aprenentatge. Tal com explica John Berger, dibuixar no és només representar, sinó aprendre a mirar amb més atenció.

1r dibuix: Estació de l’AVE de Girona

Fet amb puntafina sobre cartolina DIN A4

1r intent

A partir de l’observació directa, en aquest dibuix, intento captar les línies principals de la perspectiva, utilitzant la línia com a eina per construir l’espai, tal com aconsella Ching & Juroszek a Dibujo y proyecto .

No obstant, m’ha resultat complicat, ha sigut captar tot el que veig en un espai tant petit, respectant les distàncies, proporcions, perspectives…

2n intent

Quan miro l’escena per dibuixar-la tinc la sensació que les formes canvien constantment: els elements semblen apropar-se o separar-se, fer-se més grans o més petits. Això em fa veure fins a quin punt, per a fer el dibuix, he de saber observar les proporcions i les relacions espacials. Ja m’havia passat, també, en la primera part del repte, en els exercicis de composició.

Tal com explica John Berger: a Dibuixar és aprendre a mirar, no a reconèixer. Això passa perquè l’ull no fixa proporcions, només reconeix objectes.
Per això al meu dibuix el cervell corregeix el que veu, no el que realment hi ha. Serà un aprenentatge.

2n dibuix: Cadaqués

Fet amb llapis sobre cartolina DIN A4

1r intent: El que veig no cap al paper, no sé calcular les distàncies. Suposo que ñes perquè he comenta a dibuixar els elements i detalls, en lloc de colocar, primer, els limits del dibuix i les formes més grans.

2n intent:

Una mica millor, perdí encara no trobo la proporció. sobretot el l’amplada de la volta final

No obstant, aconsegueixo captar millor les línies principals de la perspectiva. Tal com expliquen Ching i Juroszek en el capítol Espacio y profundidad, la convergència de les línies permet suggerir profunditat i organitzar l’espai en el dibuix.

En aquest sketch m’interessa sobretot la profunditat de l’espai i la repetició dels arcs. Seguint la lectura de Berger en el capítol Dibujo del natural, dibuixar és una manera d’observar millor les relacions entre les formes i l’espai. En aquest segon sketch, tot i que encara necessita millores, el resultat és més evolucionat que en l’anterior.

3r dibuix: Cap de Creus

Fet amb pinta fina sobre cartolina DIN A4

En aquest dibuix intento comprendre la relació entre arquitectura i paisatge. Tal com expliquen Ching i Juroszek a Dibujo y proyecto, el dibuix d’observació permet analitzar les relacions espacials i la composició d’un lloc. Tot i així, observo que continuo tenint problemes amb les proporcions. Per exemple, les finestres haurien de ser més altes i estretes, les taules estan arrant de terra…. Igualment, l’obertura de l’espai del davant, on hi ha el mur que delimita amb el mar, m’ha quedat massa tancada, el mateix mur comença massa a baix…

El fet de fer-ho en punta fina, no em permetia esborrar l’error que detactava…

4t dibuix: Girona

Fet amb sanguínia sobre cartolina DIN A4

Continuo tenint dificultats amb les proporcions, cosa que es fa especialment evident en els balcons de la paret esquerra. També observo que la perspectiva de la porta no és del tot correcta, fet que altera una mica l’espai representat.

CÒNICA

Cadaqués

Fet amb llapis sobre cartolina DIN A4

En aquest dibuix parteixo d’un dels sketchs previs per construir una perspectiva cònica amb dos punts de fuga. Primer he traçat les línies auxiliars amb llapis dur per situar l’estructura de l’espai i després he reforçat el dibuix amb llapis més tou per marcar els arcs, el mur i les ombres, intentant transmetre l’atmosfera del lloc.

Durant el procés he vist que encara tinc dificultats per mantenir les proporcions i la coherència de les línies que convergeixen cap als punts de fuga. Aquest exercici m’ha ajudat a entendre millor com es construeix la profunditat de l’espai a través del dibuix. Tal com expliquen Ching i Juroszek en el capítol Espacio y profundidad del libre Dibujo y proyecto, la perspectiva permet representar les relacions espacials entre els elements i generar sensació de profunditat. Alhora, seguint Cabezas en el capítol Dibujo y perspectiva a El manual de dibujo, la perspectiva és un sistema gràfic que intenta representar sobre el paper la manera com percebem l’espai des d’un punt de vista concret.

AXONOMÈTRICA

Cadira oberta

Fet amb llapis sobre llibreta amb quadrícula DIN A5.

En aquest exercici he representat una cadira plegable en axonometria isomètrica, utilitzant paper quadriculat per ajudar-me a mantenir els angles i les proporcions. La cadira prové d’una fotografia d’internet, ja que no disposava d’una cadira plegable a casa.

Aquest exercici m’ha resultat més còmode que els anteriors, possiblement perquè l’he pogut fer amb més calma, a casa i amb l’ajuda d’un regle per construir les línies. Tot i això, m’he divertit més en els exercicis d’observació directa.

Tal com expliquen Ching i Juroszek en el capítol Sistemas gráficos de representación, de Dibujo y proyecto. l’axonometria és un sistema que permet representar els objectes mantenint les proporcions i mostrant diverses cares al mateix temps. Aquest tipus de dibuix ajuda a comprendre millor l’estructura i la construcció dels objectes.

Cadira tancada

Fet amb llapis sobre llibreta amb quadrícula DIN A5.

En el segon dibuix represento la mateixa cadira en posició plegada, per mostrar el canvi d’estructura de l’objecte mantenint el mateix sistema de representació.

Sketchs

Cònica

Axonomètrica

Memòria

3 minuts

3 minuts

1 minut

Síntesi

Bodegons

Sketchs

Cònica

Axonomètrica

3.2.1. Observació

Memòria

3.2.2. Composició

Síntesi

Bodegons

Referents

3.2. Fer/dibuixar 

3.2.1. Observació 

• MEMÒRIA

Per a aquest exercici he triat una vista molt quotidiana: l’estudi de guitarra del meu home, tal com el veig des del sofà de casa. És un espai que observo gairebé cada dia, fins al punt que tinc la sensació de tenir-lo completament interioritzat. Potser fins i tot he fet una mica de “trampa”, perquè és un entorn tan familiar que crec que podria dibuixar-lo amb els ulls tancats des de qualsevol lloc del món.

He realitzat diversos esbossos amb llapis i punta fina. El llapis m’ha permès treballar de manera més provisional, mentre que la punta fina m’ha obligat a ser més decidida i a acceptar l’error com a part del procés.

Tot i la sensació de conèixer perfectament l’espai, en començar a dibuixar apareixien dubtes: quina era exactament la inclinació de la guitarra? On quedava situat el faristol en relació amb la finestra? Quina distància real hi havia entre els objectes?

Aquest exercici m’ha fet evident que veure no és el mateix que mirar. A mesura que repetia l’exercici, la meva manera d’observar abans de dibuixar també canviava. Sabent que després hauria de representar l’espai de memòria, l’observació inicial es tornava més analítica i els darrers dibuixos incorporaven més detalls. Tal com explica Berger  en el capítol Dibujo del natural de Sobre el dibujo, dibuixar és una manera d’aprendre a mirar amb més atenció les relacions entre les formes i l’espai. En la mateixa línia, Ching i Juroszek, a Dibujo y proyecto, assenyalen que el dibuix d’observació permet analitzar les proporcions i les relacions entre els elements d’un espai.

A continuació es mostra el procés dels diferents dibuixos, on es pot observar la progressió entre el primer i l’últim, en què la retenció memorística dels detalls de l’habitació es fa cada vegada més precisa.

SÈRIE ESTUDI – PRIMER DIBUIX (1/3. A):

SÈRIE ESTUDI – SEGON DIBUIX (2/3. A):

SÈRIE ESTUDI – TERCER DIBUIX (1/3. B):

SÈRIE ESTUDI – QUART DIBUIX (2/3. B):

SÈRIE ESTUDI – CINQUÈ DIBUIX (3/3. B):

3.2.2. Composició

• SÍNTESI

He preparat diverses composicions amb la intenció d’explorar diferents possibilitats abans d’escollir les que desenvoluparia en els bodegons finals. D’aquesta manera podia provar diferents formes, jerarquies i punts de vista.

He alternat l’ús de llapis i punta fina.

La dificultat més evident ha aparegut en reduir progressivament el temps d’execució. A mesura que disposava de menys minuts, es feia més complicat decidir què prioritzar. Quan el temps és limitat, no es pot dibuixar tot; cal escollir què és estructural i què és secundari. Aquesta pressió m’ha obligat a identificar les línies essencials que defineixen el volum i la posició dels objectes, i a prescindir de qualsevol detall superflu. No sempre he encertat aquesta jerarquia, però el procés m’ha ajudat a entendre millor l’estructura interna dels objectes.

Malgrat la dificultat de prioritzar sota pressió temporal, l’exercici m’ha resultat especialment divertit. La rapidesa introdueix una dimensió més intuïtiva i menys controlada que allibera del perfeccionisme.

Tal com expliquen Ching i Juroszek a Dibujo y proyecto, simplificar els objectes en formes geomètriques bàsiques és una manera d’analitzar l’estructura i les relacions espacials dins d’una composició. En una línia semblant, Berger a Sobre el dibujo assenyala que el dibuix permet comprendre les relacions entre les formes a través del procés d’observació i síntesi.

SÈRIE COPA – 10 min (llapis):

 SÈRIE COPA – 5 min (punta fina)

 SÈRIE COPA – 3 min (punta fina)

 SÈRIE COPA – 1 min (llapis)

 SÈRIE PLANTA – 5 min (llapis)

 SÈRIE PLANTA – 3 min (punta fina)

 SÈRIE PLANTA – 1 min (llapis)

• BODEGONS

CONTORNS I SILUETES TREBALLANT TAQUES

Aquest bodegó m’ha permès comprendre que el dibuix no és només una representació formal, sinó també un procés cognitiu i perceptiu en què mirar, analitzar i decidir són accions inseparables. Tal com expliquen Ching i Juroszek a Dibujo y proyecto, el dibuix permet analitzar l’estructura dels objectes i les relacions espacials que s’estableixen entre ells.

He realitzat aquest dibuix amb punta fina, ja que aquest material permet un control més precís del traç. No obstant això, he tingut més dificultats a l’hora de cobrir superfícies àmplies i generar taques tonals.

El treball amb contorns i siluetes m’ha portat a pensar el dibuix des del to. Les línies delimiten les formes, però són els tons els que modelen les superfícies i comuniquen llum, volum i espai. En les peces més fosques —com el gerro, el test i l’escultura petita— trobar les taques ha estat més complex perquè la diferència tonal era subtil. En canvi, a les fulles de la planta m’ha resultat més senzill detectar siluetes clares, ja que el contrast amb el fons generava límits més definits.

La diferència entre la mirada directa i la imatge fotogràfica també m’ha fet pensar que cada dibuix és, en certa manera, una interpretació de la realitat més que no pas una còpia exacta.

LLUMS I OMBRES

Amb aquest exercici he experimentat que el volum no depèn únicament del dibuix del contorn, sinó sobretot de les relacions tonals. La separació clara entre el fons i la taula ha estat decisiva per generar profunditat, i el control del contrast ha donat més força visual a la composició. Treballar amb llums i ombres m’ha ajudat a entendre que el to no és només un complement de la línia, sinó un element estructural essencial en la construcció espacial del dibuix. Tal com expliquen Ching i Juroszek  a Dibujo y proyecto, el control del to permet representar el volum i la profunditat en una superfície bidimensional.

He utilitzat llapis, ja que permet un alt grau de control, sobretot per graduar la intensitat dels tons i construir progressivament les ombres pròpies i projectades. A més, el llapis permet combinar el traç lineal amb superfícies ombrejades amb relativa precisió.

En general, l’exercici no m’ha resultat especialment difícil des del punt de vista tècnic. No obstant això, he detectat un moment clau en el procés: fins que no he diferenciat clarament el fons del bodegó respecte a la taula on reposaven els objectes, el dibuix no tenia prou força ni volum. Quan el fons i la superfície de suport no estaven tonalment diferenciats, els objectes quedaven visualment “enganxats” al pla, sense profunditat. A partir del moment en què he reforçat el contrast entre el pla vertical (fons) i el pla horitzontal (taula), la composició ha començat a adquirir volum i espai.

TEXTURES I TRAMES

La dificultat principal no ha estat tant la comprensió formal dels objectes com el control gestual i rítmic del traç: mantenir les línies en una mateixa direcció, amb una pressió regular i una separació constant. Qualsevol variació en l’angle o en la intensitat del traç altera immediatament la percepció de la superfície. Aquesta experiència m’ha fet més conscient que la textura no és un afegit decoratiu, sinó una construcció perceptiva basada en la repetició i en la coherència del gest.

També he comprovat que la textura pot reforçar la jerarquia de la composició. En concentrar una major densitat de línies en determinades zones, la mirada es dirigeix cap als punts de més interès. En canvi, les superfícies més lleugeres permeten que la composició respiri. Aquesta gestió del contrast mitjançant la trama, i no només amb masses fosques compactes, m’ha semblat especialment enriquidora i m’he divertit molt realitzant aquest exercici.

Tal com expliquen Ching i Juroszek a Dibujo y proyecto, la textura i la trama són recursos gràfics que permeten suggerir la qualitat de les superfícies i reforçar l’organització visual del dibuix.

NEGATIU

Trobar el “negatiu” m’ha obligat a desplaçar el focus de la forma cap a l’espai que la delimita. Aquest canvi de mirada ha estat més conceptual que tècnic, perquè implica deixar de pensar l’objecte com a protagonista i entendre’l a partir de l’espai que l’envolta.

He utilitzat retolador, principalment per una qüestió operativa: calia cobrir grans superfícies negres, i el llapis hauria estat més lent i menys homogeni. El retolador m’ha permès obtenir masses compactes, uniformes i d’alt contrast.

La dificultat principal ha estat la transparència de la copa. En altres exercicis, la transparència es resolia mitjançant variacions tonals subtils; aquí, en canvi, la lògica del negatiu demana simplificació. Intentar representar la transparència hauria implicat introduir matisos que contradeien la radicalitat del contrast. Finalment he optat per ignorar-la i assumir la copa com una silueta plena, prioritzant la coherència formal de la proposta per damunt de la fidelitat òptica.

Aquest exercici m’ha ajudat a entendre millor la relació figura–fons, ja que el dibuix es construeix a partir de l’espai buit que envolta els objectes. Tal com expliquen Ching i Juroszek Dibujo y proyecto, la relació entre figura i fons és fonamental per organitzar visualment l’espai en una composició.

1. Textures

M’ha agradat aprendre els conceptes de tècnica seca i tècnica humida.

M’he sentit més còmode amb la tècnica seca. Controlava millor el traç per generar les repeticions. Tot i que tanta precisió, m’ha fet veure que encara he de millorar el domini del dibuix. En canvi, amb la tècnica humida, la textura depèn més del pigment i de l’aigua, generant formes més orgàniques i que em costaven controlar, que m’han obligat a improvisar i adaptar-me al material.

1/6 primera textura. Tècnica seca

Per a aquesta primera textura amb tècnica seca, he partit d’una experiència personal. Actualment estic treballant al meu taller de ceràmica en una sèrie de gerros escultòrics amb textures per a una exposició. És una forma que tinc molt present i, fins i tot, quan tanco els ulls, somnio gerros. Per això he volgut portar aquesta imatge al paper.

Els dos primers dibuixos són esbossos que formen part del procés creatiu de l’exercici, fets amb llapis. En ells exploro la forma del gerro en diferents orientacions, repetint-la i girant-la per buscar la seva composició.

En el dibuix final, realitzat amb retolador de punta fina, he treballat la textura a partir de la repetició sistemàtica del gerro i d’una trama interior que recorda escates o patrons orgànics. El contrast entre les zones amb trama i negres intensos i les zones en blanc crea una imatge gairebé calidoscòpica.

He volgut donar la mateixa importància als gerros que als buits que es formen entre ells. La textura no només es construeix amb la línia, sinó també amb el blanc del paper, que aporta ritme i respiració a la composició.

(més…)

Técniques seques

Técnique humides

Gestos, moviments i expressions

Aranya

Cuc

Felí gran

Mosca

Formiga

Degradats

Textures

En aquesta primera activitat m’he proposat emprar les diferents textures per representar la mateixa idea, amb l’objectiu d’experimentar i observar com cada tècnica condiciona tant el procés de creació com el resultat final. Com a gran amant de les flors, he triat com a motiu un gerro de flors.

He treballat amb tres tècniques seques (carbonet, pastel a l’oli i pastel) i amb tres tècniques humides (retolador de punta fina, retolador amb base d’alcohol i aquarel·la).

La diferència més clara que he observat entre les textures seques i les humides és l’espai que queda entre els pigments. Les tècniques seques deixen veure més el paper i permeten incorporar la textura del suport al dibuix, fet que personalment m’agrada més.

També he percebut diferències segons el tipus de punta: els retoladors de punta fina exigeixen molta precisió, mentre que materials com l’aquarel·la permeten un traç més lliure i espontani. Prefereixo tècniques que no requereixin tanta exactitud i que em permetin crear formes més suggerides.

A més, amb gairebé tots els materials es poden superposar capes per aconseguir diferents textures, tot i que el resultat és diferent amb cada un d’ells. Amb el carbonet o retoladors es pot passar de formes generals a més detall, mentre que amb el pastel a l’oli és més difícil introduir detalls precisos. Tot i això, el pastel a l’oli ha estat la meva tècnica preferida, perquè permet generar textura amb la pressió del traç i mantenir expressivitat sense necessitat de gaire detall.

Gestos, moviments i expressions

En el segon exercici he representat el moviment dels animals esmentats a l’enunciat utilitzant diferents tipus de traç i materials. He intentat potenciar les qualitats expressives pròpies de cada material a través de la forma d’emprar-lo.

Degradats

Finalment, he realitzat els dos degradats: primer amb llapis i després amb bolígraf.